I ho faig en català per 1er cop en tots els anys del meu Bloc, sembla mentida visquen a Catalunya, oi?
Però passo novament uns dies als peus del Montseny, al petit i deliciós hotelet de fusta, que hi vinc de fa vuit anys, a poc de jubilar-me i haver de viure a Barcelona al 2014.
La llengua, diu l'escriptor grec Kallifatides -que segueixo amb delit- és del lloc on es parla; ell justifica així el no haver escrit en grec durant els seixanta anys d'emigrant a Suècia. I quant de cert el que diu! Perquè, còm parlar castellà aquí a Palautordera, tan endins del cor de Catalunya? No podria, no puc, no vull.
Caminant pels llargs camins dels camps i pels carrers curts del poble, sento que formo part d' aquest petit tros d'un petit país, que té el seu caràcter, que posa nom als sentiments i fets de la seva pròpia història. Una forma única d' entendre el mòn i per tant de viure i expressar en paraules la vida. Aquesta vida que estim, perquè en un moment donat, fa més de cinquanta anys, li vaig obrir el cor i la vaig entendre...per quedar-m'hi i viure-la, com ara aquí, al meu Palautordera.
